2009-2011 renàixer d'owix

El dvd/cd "Owix 15 anys" és sense dubte el projecte més complet q hem fet Owix. Ja q va encetar un trieni (2009-2011) de renàixer del grup. Vam tocar als principals auditoris de la comarca. Primer en la Gira SimfOwix (2009) q culminà en la gravació del dvd "Owix 15 anys" al Palau Altea. Després, presentant el dvd als mateixos auditoris, però en format acústic durant tot el 2011 i q tb culminà en un concert més especial d'OWIX + Banda de Callosa  al Palau Altea  (inèdit).

Lo curiós és q la idea inicial del dvd "Owix 15 anys" al 2009 era d'acomiadar-nos, gravant un bon concert en directe.
Vam estar 2 mesos (cosa insòlita en Owix) assajant dimarts i divendres. Dimarts la base del grup i divendres tots.
Vam fer i gravar un bon concert aquella nit de febrer del 2009 en La Nucia. De fet després del concert vam fer un super soparot (per acomiadar-nos d'OWIX i en agraïment a l'esforç de músics i amics).

Voltes del destí, a aquell concert (amb una acústica excel·lent) vingueren varis concejals de cultura de la comarca. De La Vila, d'Alfàs i d'Altea. La concejala de l'Alfàs del Pi (Mayte Garcia, ben amiga), en acabar el concert, abraçant-me en va dir: Este Concert el vull a la Casa de Cultura de l'Alfàs!
El dilluns següent en van telefonar de La Vila Joiosa i dies després del Palau Altea.

I vet ací q un grup q volia donar-se de baixa en febrer de 2009, se li obri un ventall d'oportunitats per tocar als principals auditoris de la comarca. 
A partir d'ahí ens repensem la situació i acabem pegant-li la volta a tot.
Planifiquem un any de concerts per preparar una millor gravació per al dvd "Owix 15 anys" al Palau Altea.
La implicació dels músics q vam convidar per crear un bon espectacle va ser incondicional. Vaja per davant l'agraïment més sincer.

Cada concert q vam fer, el vam gravar (audio i video) per veure errades i anar millorant. Així  al llarg de l'any, provàvem noves cançons i deixavem les q funcionaven. Per exemple al 1r concert a La Nucia teniem excel·ent acústica però els músics estàvem molt estàtics i amb poca llum. A finals d'any al Palau Altea el grup estava dinàmic i amb millor producció de llums. L'acústica de la cúpula del Palau no ajuda molt, però vam fer invents com posar l'amplificador de guitarra i baix als banys lluny de l'escenari per q la resta d'intruments acústics destacàren més.

El Dvd  es va gravar en 8 càmeres: Samuel Sebastian (amb el super 8mm), Toni Ferri (pare i fill), Kay Abaño, Elena Navarro, Jordi Sugranyes i Eduard Torres q va fer el seguiment de tota la gira “SimfÒwix”.
Per editar el dvd vaig necessitar vora d’un any. Recorde al principi delegar el muntatge en altres, però quan sonava la trompeta posaven al trombó i quan sonava el violí a la viola i jo volia morir-me... al final Eduard Torres (qui va dirigir la gravació) en va dir, “ningú millor q tu sap lo q vols”. Em vaig apuntar a un curs d’edició de vídeo per fer el muntatge. L’etalonatge, efectes, crèdits, renders finals i autories de dvd,  ho van fer  professionals.
A més de la gravació del concert per al dvd en directe Eduard Torres va fer un documental.

És molt car gravar tota una gira. Cada concert teniem  despese fixes: Lloguer d'equip de so, llums, tècnics, fotos, sopars ... Vam comprar micros, peus, inhalàmbrics, amplis, parches, una gravadora Adat Hd24xr... Durant tot 2009 els músics no van cobrar. Lo q cobrava Òwix, restavem les despeses. No els podem més q agraïr la voluntat, treball i estima pel projecte.
Per fer justícia a l'esforç dels músics al llarg de tot l'any, vam fer una edició acurada del cd/dvd. Integrant moltes fotos al llibret i fent un documental a més del directe (2 hores).

La gira 2011 on presentàvem el dvd, ja vam poder pagar als músics (a excepció d'algún cabut q es negava a cobrar).

No va ser canviada ni una nota del q vam tocar aquella nit. La mescla la vaig fer al Corral del Burro i el mastering el va fer Sergio (el nostre tècnic). El disseny -com sempre- d' Antonella Llorens i Joan Yves Pascual.

Altra curiositat avui en dia impensable és q ens van deixar tota la setmana el Palau Altea per fer proves acústiques. Encara el gestionava l'ajuntament i el tracte cap a nosaltres va ser exquisit. 
Vam dividir el concert com una Sonata (Intro alegreta, part lenta amb coreografies i solos i final altra volta festiu).

Dies abans a la gravació, Pere (baix) va tindre un “sustet” al cor i va estar ingressat... un milacre va fer q Pere es recuperés (jo crec q va vindre malalt). Vam portar un clavecí (de l’amic José Vte. Fuster) per fer part més relaxada on Euge i jo  vam fer solos, fins i tot vam tocar les Czardes de Monti. Els Ballets (Aaron i Alba + Les Xarlestonetes). La millor  Manta’l Coll de Vicent va ser tb aquella nit. El final del concert va ser una festa amb tots ballant a l’escenari i el públic en peu.
Aquella nit del Palau va ser màgica. La gent de la comarca van omplir el Palau Altea i es va crear el millor ambient desitjable. Vam fer bona festa després a ca Marieta músics, tècnics i amics.

Una vegada el dvd "Owix 15 anys" a les nostres mans (tot el 2010 vam estar editant-lo), vam planificar gira per presentar-lo per la comarca. Com fer el mateix espectacle no tenia sentit, vam montar un concert en "acústic". La primera part del concert tocavem cançons q no s'esperava la gent, amb una secció de cordes tremenda (algunes fetes expresament, altres recuperades de discs antics) en format acústic. I la segon part del concert tocavem temes q presentàvem al cd/dvd.

Al llarg del 2011 vam presentar el dvd als mateixos auditoris on vam tocar al 2009. I copiant lo millor de la gira del 2009, vam crear un espectacle diferent, més tranquil. Amb noves coreografies tant per part Aaron i Alba (Fox) com per les Xarlestonetes (No puc menejar) Disparàvem imatges del "Owix 15 anys" i del documental. I la part final amb més força tocàvem les cançons d sempre d'Owix.
 

Referent al tema d'abandonar el grup, tinc la meua teoria. En aquell 2009 vam estar a punt de deixar-ho. Euge se'n anava a l'extranger, cadascú feia la seua vida...Pensavem q haviem passat un cicle i totes les coses "pretensioses" q escoltem  a "grups importants":  q si les idees, els egos, q si les modes... 
La veritat és q Owix no hem existit mai "professionalment" (pocs són els grups professionalitzats en la música en valencià,per desgràcia). Aleshores fer el joc, de grups q tenen una industria darrere, és un error. Sóm tan necessaris els músics valencians q funcionem per empenta i alegria. Lo gran i inexplicable és q (sense haver indústria ni mitjans) la música en valencià sempre ha tingut grups d'èxit. Desde Pavesos,Sifoner,Ovidi, Raimon o Al Tall, fins els actuals Zoo o el Diluvi passant per Obrint Pas,La Gossa,Aspencat i tants q han aplegat a tindre molt d'èxit.