Curiositats d'Owix (Hem jugat a ser músics.)

Hem tocat a la presó de Villena. Al Palau Ducal de Gandia. Al Bancal Roig (Serra Bèrnia ). Dalt d’un tràiler  per a les Beduïnes. A la platja de La Cala i l'Albir. Al Calvari i la Cova Santa de Callosa. En una bassa (al 1r concert d’Euge i Tòfol) i a tots els auditoris de la Comarca (excepte al de Callosa ;)

Hem tocat malats, Pere de l’hospital a l’Auditori. Lesionats, Euge amb tendinitis o Tòfol en muletes al Carrascar. Ploent (en Carnestoltes a Callosa), prenyades (Marieta d’Anna al SimfÒwix i Antonella d’AixaPau a La Tasca de Polop). Cremant-nos (a les falles a Arrancapins i a Girona, per un ciri).

Hem tocat per tan sols 10 persones (a l’auditori d’Ibi) o omplint el Palau Altea. Ens han fet propostes increïbles com fer de teloners d’una gira d’ Ska-P per Mèxic. Vam dir que No a “telonear” a “La Quinta Estación”(a Benidorm). Proposar-nos tocar al Festival de Benidorm “però en castellano” ☹. Negar-nos a eixir en Canal9 al programa de la Abradelo. Tindre el Guines de tocar a La Tasca de Polop i a Sant Roc (Altea). Aparèixer al llibre de Valen de 2n ESO en comentari de text. A Manresa, vam fer un concert, ja no acústic, si no directament xiuxiuejant. A Igualada (Al Jimmy Jazz) vam tocar pràcticament dins la barra pq plovia. Euge per damunt de la barra..

 

Hem tocat a  Sans (Barna), vam fer una versió de Tio Canya què si ens escolten els d’Al Tall ens denuncien .En canvi a Vilafranca del Penedés, vam fer una versió “jazz” del cant dels Ocells q gent del públic va plorar. A Arbúcies un Mossen en va contar una història. Va nàixer la  cançó “El Mossen Pastor”. A Gràcia vam tocar abans de Inadaptats – hi havia molt de punky – la gent pujava a l’escenari i es tirava volant cap al públic.

Hem tocat a l’Aixarà, Callosa, una sala per concerts espectacular. A l'Aixarà una volta ens van tallar el so per fer un minut de silenci per un colom. A la Tasca de Polop “Burrutxa” va tocar l’himne de l’Hèrcules (a la tuba). A Benidorm,al carrer dels bascos, els turistes ens preguntaven de quina ètnia nòrdica erem. Al Palau Ducal de Gandia ens van demanar música per referenciar a Ausiàs March, Joanot Martorell ... en “La Ruta dels Clàssics”.

El concert  a la presó de Villena es digne de relatar. Va ser entranyable i colpidor. Molta burocràcia per entrar. Als músics els van “despullar” literalment, no es pot entrar RES. En canvi el camió on portàvem instruments,ferramentes etc vam entrar i eixir sense passar absolutament cap control. Els mateixos presos ens van ajudar a descarregar. Vaig recordar Kortatu ...

Casualitats, un xicon d’Altea q coneixia, estava esperant-nos. Va ser surrealista entrar i retronar “Ximo!” i un corrent abraçant-te d’alegria. També coneixia a Tòfol. El concert en sí va ser tot un èxit. Van vindre 2 mòduls, un de dones i altre d’homes. Les dones es van alçar a ballar davant les mirades nervioses dels vigilants. Se t’arrimava una xica dient-te “Soc de Benidorm!” i t’abraçava.

Marc Ferri, va gravar tot el concert en vídeo. Al final amb totes les dones ballant, Antonella, Inma, Marieta i Euge  per baix de l’escenari en elles. Va ser un moment preciós, un xicotet moment de llibertat per a elles. Al “Xarlestó” Antonella, Inma i Marieta van fer coreografia q les dones van imitar creant un moment màgic. La Manta al Coll va triomfar. Llàstima no tindre eixes imatges. Els guàrdies ens van confiscar la càmera i cintes ☹. El concert més pedagògic q hem fet mai OWIX.
 

Nino Masferrer va ser mànager de Els Pets i Lax'n Busto.
Al 2002 ens va portar a Owix al Festival Senglar Rock (Montblanc) per presentar "Al País Valencià".                                                                                            Al 2006 a l'Acampada Jove  (Arbúcies) per presentar "Bullirà el Mar".
Nino en broma comentava q erem un grup acomodat. "Sols voleu pujar a Catalunya per estiuejar!" Tenia tota la raó. Ens portava als festivals d'estiu per "reomplir cartell" i nosaltres contents.
Veia en Òwix originalitat i potencial. Sobretot en la força d'Euge al violí amplificat.
Al 2010 li vaig enviar el dvd "Owix 15 anys" i en va tlfnar:
- Ximo! què heu fet? Està impresionant el concert! Però tb en va fer la crítica:
- 2 hores de concert! Valencians escandalosos! massa cançons, massa estils, ballets ... tornava a tindre tota la raó. Cè Owix!

Nino Masferrer apreciava Òwix. I a més de per la família, s'estimava i creia en el potencial musical valencià (com anys després s'ha demostrat).
Volia deixar Girona/Barcelona. Necessitava descansar de tanta tralla de concerts (sent Manager) i passar uns anys a Ondara (d'on és la dona i el fill). Com a màxim, portar un parell de grups. Un d'ells anàvem a ser Òwix.
Altra volta la insultant fortuna es va emportar als bons. Aficcionat al barranquisme, al 2012 un accident va deixar la seua vida al Barranc de l'Infern. El colp va ser duríssim.

Tb ens buscàren concerts per Catalunya Josep Climent (maulet callosí), Carles G. Hernandez (alteà-català)  o Joan Camp Fontcuberta (Viasona i tb Capicua Prod; on OWIX erem el grup representant del P.V. al 2008).
Josep va organitzar un Tirant Radical a Callosa (Brams, Santgatxo i OWIX) al “Consulado”. Va ser l’últim concert de la 1a etapa d’Owix, ja q Euge estava al públic. Josep Climent tb ens va muntar una gira per Catalunya per Casals i Ateneus molt enriquidora. L’any següent Nino ens van portar al Senglar  i Carles a l'Acampada Jove.  Joan Camp ens va portar a Granollers junt a Betagarri. Recorde al camerino de Betagarri traure la coca (de seba ;) i menjàrse-la com si patiren fam... En fi, moltes experiències visgudes, però els desplaçaments llargs a Òwix (acomodats) ens costaven...

 

Com per anar-nos a Mèxic a telonejar a Ska-P. Recorde  tlfnar-me Carlos,el xicon Mexicà q “realment” treballava en l’agencia d’Ska-P: - “Hablaste con el grupo lo de venir al Stage de Los Ángeles?” A mi m’entrava la risa... 
Carlos ens va vore en directe al Barri de Gràcia de Barcelona i després del concert en va demanar el tlfn i en va parlar d’una gira amb Ska-P. Mentres en parlava jo pensava “altre q vol vendre la moto”. En comentava q es va quedar sorprès de la força d’Euge a l’escenari. Pensàvem q era “altra flipà” i no ho va ser. Una setmana després en va tlfnar. -“Hablaste con el grupo”?  Recorde la reunió on quedava clar q si ens costava pujar a Catalunya, com per agafar avions cap a Mèxic. Euge estava acabant el superior de violí, Pere, Antonella i jo amb treball fixe i Tòfol molt a gust a una empresa de sonoritzacions. Seguretat vs aventura?   Owix = “el q estiga bé q no es menege”.

Altra curiositat. Vam ser demandats per gravar La Manta al Coll. Unes harpies “alicantinas” van voler traure profit econòmic de La Mant al Coll. Van denunciar als Pavesos i a  Òwix. Joan Moleon acabava de faltar i en compte de retre homenatge a qui la va popularitzar, aquelles profitoses volien apropiar-se d’una cançó tradicional. L’SGAE de València va proposar una reunió per tal de no aplegar a tribunals. Vam anar Ximo, Antonella i Jordi Reig (de Pavesos). El “mediador” de l’SGAE va ser el cantant Victor Manuel. Va ser molt trist escoltar a aquelles uns arguments tan ridículs. Mostraven una partitura com a prova, mal escrita, davant un erudit com Jordi Reig.
Més anècdotes de La Manta al Coll. Ens van proposar fer una versió "màkina"  per a punxar-la al Skandalo de Callosa en primícia i distribuïr-la després per "la ruta del bakalao". què, què...
 

Els grups creen relacions “especials” amb el públic. Per als lluitadors/ores  per les llibertats q van ser joves als 70/80  OWIX va significar com un reviure reivindicacions de joventut. Cantàvem en valencià i amb lletres molt reivindicatives.
Seqüències de la vida, 15 anys després (2009)  gravem en directe el dvd “Owix 15 anys” i la mateixa gent van omplir 15 anys després! el Palau Altea per crear junts el q és sense dubte el millor concert q hem fet mai.