Lluís El Sifoner també Lluís Fornés Pérez-Costa

He admirat a Lluís El Sifoner desde sempre. Al 1995 per a la presentació del cd  d’OWIX “La Senda del Cel”, Vicent Berenguer (alcalde de Callosa) em pregunta qui m’agradaria que vinguera a “apadrinar” a Owix eixa nit. Li vaig dir: Lluís el Sifoner i Al Tall. Aquella nit van estar a Callosa lo milloret de la cultura valenciana, entre ells El Sifoner i Vicent Torrent (Al Tall). Alcaldes valents.

Vaig perdre la pista del Sifoner fins q per internet vaig llegir “dir fel” del personatge. Tot eren comentaris negatius! Què jo em preguntava, però si era l’artiste més popular i volgut als anys 70 i 80 ... “non capisco!?”
Després la gent que el coneixien el reconeixement era màxim. Gent ben important, reconeguda i intel·ligent parlaven meravelles del Sifoner.
Poc a poc vaig anar documentant-me i clar el meu cap m’explotava. La gent més jove el tractaven de “blavero”. Jo en canvi tenia el disc “Sóm” q entre altres estava prologat (tot elogis) per Joan Fuster i Estellés. Si escoltes eixe disc dius ací falla algo. Poc a poc vaig informant-me: s’inventa el 25 d’abril, creador d’Escola Valenciana (abans CAPPEV), doctor en filologia catalana, és el primer que musica poemes d’Estellés (per cert, disc censurat), poeta, actor, director de teatre, defensor del patrimoni (Riuraus) i costums valencianes (barxa)....

I el dia q en diuen de la discogràfica q el disc “Tinc un mànec de 3 pams i mig” va vendre vora 100.000 còpies em vaig quedar de pedra.
En resum, Lluís Fornés (doctor en filologia) / Lluís El Sifoner (cantant) és un dels personatges més importants del País Valencià. Per  trajectòria i per lo què segueix fent. La darrera fita; un Òpera en valencià.
El nostre País, té eixes coses. Lo nostre afonat...

“Un documental de tres pams i mig” és la meua aportació a la vida i obra de Lluís Fornés-Costa (Lluís El Sifoner). Ací el Teaser;

 

 

 L'estiu de 2012 es fa en Altea a proposta de l'amic Josep Lanuza (engrescador cultural d'Altea) un concert històric: "Lluís El Sifoner + OWIX". A aquell concert va vindre Manolo Miralles (fundador d'Al Tall). D'alguna manera va fer confluïr una sèrie de persones q marcarien un futur immediat. Sifoner s'acompanyava de la nostra Euge ( al violí ) i també de Paco Pineda, Cristina Marí i Alex Velázquez. Jo ja coneixia als músics ja què van gravar al corral un documental per l'Ajuntament de Teulada. Tots aquests músics (Euge, Paco, Cristina i Àlex) van passar a formar part de Musicants. Un any més tard, jo reemplaçaria a la gran dolçainera i guitarrista Cristina Marí per formar part de Musicants fins al 2020.
Lluís el Sifoner sempre en comenta en broma:
-  Manolo en va furtar als músics!

Aquell 2012  va començar una relació d'amistat i treball amb Lluís q perdura fins huí en dia. Al poc temps ja estàvem conspirant per  vorer com i on gravar el disc "Cançons al Riurau". Lluís en va proposar fer els arranjements musicals, però vaig tindre coneixement i li vam proposar (Lanuza i jo)  q ho féra Ximo Cano (compositor top de La Nucia) q va fer un treball impecable. Jo vaig fer la gravació en directe i les mescles al Corral del Burro. 
 

"Cançons al Riurau" és un gran disc i en directe. Començant per la portada de Forges. La Banda de La Nucia, dirigida magistralment per Ramón Lorente va fer un gran treball ja què es va preparar amb poc temps, tot i sabent q la gravació seria un cd.
Recorde aconsellar-li a Lluís gravar 2 concerts per assegurar-nos. Sifoner va ser contundent:
- Ni pensar-ho. Un concert,  i en estricte directe! És música en directe.

Un pensament a anys llum de la filosofia q ens han inculcat on tot té q ser milimètricament mesurat, i executat de manera matemàtica. És lo q fan els anglosaxons en música, donar prioritat al feeling i no a les notes.
D'ahí q a Lluís El Sifoner no li agrada perdre temps en assajos.
Les frases:
- Assajar és de insegurs! o El sifoner no necessita músics! Les diu prou sovint.

Ara l'entenc. Normal q no li li agrade estar mesos assajant quan estava acostumat a tindre al seu voltant a músics del nivell de Amando Blanquer, Beltran Moner o ToniPep Rodríguez. 
No puc estar més d'acord en la seua filosofia. La música són les persones q escolten, senten, s'emocionen en lo q hi ha més enllà de les notes. Quan hi ha sentiment i màgia, entra l'art. D'eixa màgia Lluís El Sifoner en té per anar i vendre. Demostrat ahir i huí.
A l'estudi gravant-lo cantant, en video per documentals o classes magistrals, sempre m'he sorprés què no necessita 2 tomes. A la primera va tot. Inseguretat zero. Cosa a l'abast de pocs artistes. Per no parlar de la facilitat q té per crear cançons meravelloses d'inspiració immediata. L'he vist engrescar tot un auditori ell soles. Com bé diu el nostre president J.L.Albinyana " El Sifoner representa millor q ningú el q és ser valencià"

 

No sé si sabeu q El Sifoner va morir i resucitar, com Jesucrist i altres divinitats. 

A Lluís li he gravat tots els discos  q ha fet - ja resucitat - desde “Cançons al Riurau” (2014), 1 documental, l’estrena de l’Opera “Fra Pere el descalç” i moltes gravacios d’obres de teatre i concerts. Ací la relació;

1-  Cd: “Cançons al Riurau” de Lluís el Sifoner (2014)

2-  Cd: Mestre Morell .“Prometeo encadenado II” (2016). Lluís El Sifoner Prod.

3-  Cd /llibret “El Palau de Parèmia” de Lluís el Sifoner (2017)

4- Cd: Mestre Morell. “Exaltació de la barxa valenciana” (2018). Lluís El Sifoner Prod

5- Cd: “Trenant Barxa” de Lluís el Sifoner (2019)

6- Estrena de l'Òpera Fra Pere el descalç. Llibret de Lluís El Sifoner. Altea (19 d’octubre 2019)

7-  Realització d’“Un Documental de tres pams i mig” vida i obra de Lluís Fornés Pérez-Costa /El Sifoner (2015 -      ).

 

El documental s'ha presentat a;

Festival de Cine de l’Alfàs del Pi (14 juliol de 2017)
València SGAE (4 novembre de 2017)

Pedreguer (21 novembre de 2017)
Callosa (6 desembre de 2017)
Borriol (3 abril 2018)
Universitat d'Alacant (19 de maig de 2021)