Marxes

Cada Marxa q he fet té una història darrere. Però en concret hi han 3 q mereixen comentari.

                VICENT CANYAHUESO  (marxa mora)

La primera q vaig escriure, "Vicent Canyahueso" me la va demanar el mateix Vicent Savall -capità moro -.

- Ximet! No em faries una Marxa Mora? 
Jo mig confús li vaig explicar q aixó ho feien "compositors"  i un seguit d'excuses, com q ja tenia 23 anys - jo pensava q era massa major ja ...
Em va tallar i  va dir;
- No hi ha res en esta vida com fer algo per primera volta. 23 anys! i tens por? Si eres valent, la faràs! 
La qüestió és q Vicent Savall "Canyahueso", em va donar una lliçó de vida. Li la vaig fer.

Artesania pura, manuscrita a tinta negra.Tot un estiu fent paperets per a tota la banda. Modificant els errors de transposició i tesitures a cada assaig. Més d'una nit es va fer de dia. L'any 1993, ni olia un ordinador.

               ISMAEL  (marxa mora)

Ja més avant vaig escriure "Ismael" per al meu cosí germà Ismael Cano.
El dia de l'estrena de "Ismael" el recorde amb immensa felicitat i al temps amb el cor trencat. Aquell concert de Música Festera, la Banda de Callosa feia sonar la marxa en l'Aixarà. Entre els presents estava mon tio "Juanito Cano" q havia sigut capità i tenia  ben avançat, el càncer...

Acabat el concert, el president de festes - ben amic de mon tio - es va alçar i va demanar públicament a J.Vte Asensi (aleshores director de la banda) q tornara a interpretar Ismael. El públic va aplaudir la proposta efusivament. Abans de reperit-la, vaig aprofitar el moment per fer alçar a mon tio del públic i dedicar-li unes paraules i la marxa. L'ovació tancada del poble a mon tio, en diferència la persona més generosa q he conegut mai, va ser d'immensa felicitat i d'intens dolor. Difícil d'expresar.

              EL TRO  (marxa a la llibertat)

El Tro va ser un grup de dones, què van revolucionar el poble de Callosa en 1983.
Contra "normes" i "tradicions patriarcals anacròniques": - Les dones no poden ser filà!
Van decidir trencar en el despropòsit i entrar en la festa.
Recorde aquell octubre del 83 i anys següents, baixar aquelles xiques precioses i valentes davant de la banda com un cant de llibertat (dos d'elles, les meues germanes Paqui i Pilar). Desprenien més alegria i diversió de lo q mai pogueren imaginar els mascles negacionistes. Als defensors de la moral de "tota la vida" no els quedava més q l'insult rabiós, envejós i impotent davant tanta preciositat i alegria.

Quan en 2008 (al 25 aniversari del Tro) em proposen fer una marxa commemorativa, vaig ser feliç.
Vaig posar tot l'esfor per estar a l'alçada d'aquelles valentes precursores de la dona en la festa.
El Tro i un servidor ens tenim respecte i estima mutua. No puc estar més orgullós del El Tro. D'elles i de q hagen fet la marxa seua. 

Baix la direcció de Quique Montesinos s'ha editat “El Tro”. Apareix al Cd “Terra de Llimes” gravat per la “Lira Orxetana”.

 

 

 Marxes (Mores i Cristianes) q he perpetrat;

1. Vicent Canyahueso (M. Mora. 1993)

2. Ismael (M. Mora. 2001)

3. El Tro (M. Cristiana. 2008)

4. Rafa Cano (M. Cristiana.2012 )

5. Callosa Corsaria (M. Cristiana. 2013)

6. Pirata i Músic (M. Cristiana. 2019)

 

 

Dos peces q tinc penden de revisitar, La Valsa per Memòria històrica, amb la col.laboració de Manolo Miralles + La Colla El Pinyol i La Muixeranga d'Owix dirigida per Miquel Morales amb La Banda de Sella.

Altres coses boniques.
Al Teatre Micalet, acompanyant als pares de Guillem Agulló. Carme Salvador va llegir el poema d'Estellés "A tu ningú et pot llevar la vergonya". Euge i Neus als violins. I a Altea versionant l'Ovidi Montllor. Marieta, Antonella i Inma a les veus.