MUSICANTS
He format part, entre 2015-2020 de Musicants.
Musicants és una proposta musical arriscada i de qualitat. L’experiència de Manolo Miralles (40 anys en Al Tall) barrejada en joves eclèctics ha donat molt bons resultat. Els components de Musicants passen un exàmen exhaustiu. Per example, vaig haver de dedicar-li temps a les partitures de Musicants, cosa q no havia fet mai a Òwix. La cançó "La Rosa Eskenazi", pensada per a 2 bouzukis, la vam treballar Manolo i jo molt de temps. Han passat molts i bons músics per Musicants, ara, una destacava sobre tots; Euge (violinista d’Owix ;)...
Musicants grava al Corral del Burro el disc “Adsabara” (millor disc de Folk 2016) produït per M.Miralles. Amb col.laboracions de Pep Botifarra, Paco Bessó, Eduard Navarro, Toni Fort, Abel García i Miquel Morales.
Musicants vam participar a l’any Tio Canya amb Al Tall i grans artistes. Haver estat a llocs tan emblemàtics (principals Teatres del País) amb Al Tall és un somni fet realitat. Eixíem a cantar Tio Canya al final del concert
Si m’hagueren preguntat, en quin grup t’agradaria tocar? (en tot el món!), haguera contestat, en Al Tall.
Musicants al Teatre Micalet de València.
Musicants a la Universitat de València (Capella de La Nau)
Al Concert d’Alacant (Teatre Arniches) tenia que provar Al Tall. Musicants estàvem esperant. Jo caient-me la bava assegut al teatre contemplant la prova de so dels mestres. De sobte Manolo cridant pel micro:
- Ximo! Ximo! busqueu a Ximo. Jo pensava q parlaven de Ximo Caffarena, però estava a l’escenari i com cridava Manolo, em vaig arrimar. Al veurem Manolo:
- Ximo agarra el baix i puja, fes la prova, el saps Tio Canya?
Tio Canya? A mi en tremolaven les cames.... Clar, clar q la sé. Resulta q Jordi Reig (baix d’Al Tall, Pavesos i a qui coneixia de l’afffaire de La Manta’l Coll) estava aparcant. Eixos 15 minuts q va tardar Jordi en vindre van ser un somni complit...
Amb 2 mestres. Robert Moreno i Manolo Miralles.
A La Nau (Universitat de València).
MusicEncants: Paco, Euge, Eugeni, Robert, Àlex, Rebeca, Manolo, Jordi i Ximo. Al Teatre Micalet
La meua relació amb Manolo Miralles ha estat molt intensa a Musicants.
Desde jovenet als concerts d’Al Tall en fixava en aquell q estava envoltat de no sé quants instruments.
Mira ara toca el Bouzuki, ara el guitarró, ara la dolçaina ...
Era qui captava la meva atenció. Quins tècnics de so devien portar per controlar tants instruments!!
Sóc afortunat perquè altra volta la insultant fortuna en va posar al costat d’aquell home al que no coneixia, però admirava. Anys després a Musicants, vaig passar a estar al seu costat. Controlant lo impossible... Entre Miralles i jo (en Musicants) hi ha una taula de mescles en que controle els seus 5 instruments (Bouzuki, Bandúrria, Guitarra, Guitarró i percussió) més els 3 meus (Guit. Elèct, clàssica i Baix).
En Musicants, en cada cançó havia de fer solo/mute, als instruments q havien de sonar. Cada volta q oblidava algun botonet o no aplegava a temps... et fulminava. En La Jove Negra Manolo canvia d’instrument enmig de la cançó i no era fàcil estar en lo meu i en lo d’ell...
Robert, Eugeni, Eduard, Manolo, la Yamaha, i jo
Als premis del COM. Millor disc 2016
Amb V.Torrent. Teatre Pral de Castelló
Manolo és un gran exigent del què he aprés molt. Sempre li recorde a Manolo que haver estat al seu costat és com un màster musical al més alt nivell i gratis. En la producció del disc “Adsabara” (Premi Ovidi 2016) Manolo i jo vam estar al Corral un més abans q vinguera la resta de Musicants. Màster d’audio i de la vida en casa. Les anècdotes d’Al Tall, Raimon, Ovidi, Serrat, un tresor.
A més Miralles és el boix per la música més gran q he conegut. Persona culta, amb els ideals clar, sense mitges tintes. I directe.
Recorde q als concerts sempre s’arrimava a l’escenari a saludar-lo algun fan d’Al Tall – en molts casos polítics i personatges de renom – i com estàvem entre cables i proves, sempre contestava de manera rotunda: Ara no et puc atendre. A mi això em xocava molt.
5 anys al costat de Manolo Miralles.
Master en escenaris, estudis de gravació i estima per la terra.
Musicants, provant audio al Teatre Pral de Castelló.
___________________Són Musicants (MusicEncants), o han passat per allí;
Manolo Miralles: Multiinstrumentiste, compositor, enginyer de so, productor... (Al Tall/Musicants)
Euge: Desde sempre i per a sempre. És lo distintiu d' OWIX. Ens estimem.
Rebeca: Portent d'escenari. Tb vam arrancar junts Rebeca Mut. Respecte.
Jordi Pastor: Bestia d músic. Talent i bagatge (3fanball, Radio Rude). Si vol farà de tot.
Alberto Gallego: Altre q ho porta en la sang. Motor d Musicants. I altres motors ;)
Xavi: L'he tractat poc. Musicalment top. Un gran substitut d'Eugeni.
Robert Moreno. S'aprén tantíssim al seu costat. Amb ell a l'escenari funciona tot. (bateria d'Al Tall)
Eugeni: Un punky, rocker, ritmes tradicionals... Ha tocat amb David Marks (Beach Boys)
Paco Pineda: Violonceliste i pianiste top. Sensibil.litat personal i musical.
Cristina Martí: Guitarrista clàssica i dolçainera top. Diamant musical.
Eduard Navarro: substituïnt a Euge o Jordi. Tb ho porta a la sang. Ara en Duna.
Àngela Llinares: Violinista i clarinetista top. Ha acompanyat entre altres a Jaume Sisa.
Àlex Velázquez: Pianiste segur, no, lo següent. Amb ell no pot eixir res mal.
Abraham Rivas: Flautiste, pianiste i gran cantautor. (Re)evolució de la cançó.
Ximo Guardiola: quedaor de bé.
Premi Ovidi al disc "Adsabara" (Musicants).
Millor disc folk 2016.
Produït per M.Miralles al Corral del Burro
Amb Àlex al Teatre Pral de València
Al búnker de 3 fan ball. Amb Alberto, Ximo, Manolo, Abraham, Eugeni, Eduard, Jordi i les cames d Rebeca.
Agraïr-li a Manolo, el suport, la comprensió i el deixar-me les portes de Musicants obertes per tornar algún dia. Tornant a confirmar-me la categoria humana del boig per la música q és Manolo.
Sé q per a ell, Musicants és un projecte de futur en el q aprofundint en la música tradicional siguem capaços de reproposar-la i fer-la actual. El seu llegat de coneixement en Al Tall té a Musicants com al succesor natural. El projecte seguirà endavant pq els components són gent de talent q s'estima la tradició musical.
Personalment ha sigut dur tindre q triar.Tenia a OWIX totalment de costat i a casa la família em reclamava més temps.
Gràcies MusicEncants, gràcies Manolo ;)
Algunes anècdotes amb Musicants;
* Jordi Pastor és fill de Vicent Pastor (3 fan ball). Al 2003 vam tocar junts (3 Fan ball i Owix) al barri de Gràcia de Barna.
A un assaig a Picanya, la mare de Jordi en va comentar q se'n recordava d'Owix al concert d Gràcia. Per varis motius. Pq li vam trencar la bateria al "Xino"! ( el bèstia de Tòfol!). I pq Jordi (un xiquet) es va quedar embel.lesat de la violista d'Owix (fent Folk-Rock).
* Manolo Miralles en un concert a Altea va enviar a casa als de l'èquip de so, pq no van complir lo acordat (vam acabar tocant en acústic). Exemple d professionalitat. Vam traduïr una entrevista al francés (al Corral) per una ràdio Suïssa.
* Eugeni ens va contar la gira per California, acompanyant a David Marks (Beach Boys) i com el van portar a València a tastar paelletes.
* Jordi Pastor es capaç de tocar tots els instruments (com Miralles). Sempre porta el porró/catalana d 3fan ball darrere, q tb és un instrument.
* Àlex, allà on tocàrem, tenia q trobar una tenda de cervesses (d'eixes rares...). Lo qual portava a provar-ne més d'una i anar afinant.
* Robert Moreno, tenia frases cèlebres com; .- "M'ho fa a mi la vista o eixe xarra molt!" o .- "Jo d'aixó no sé res, però de lo altre tampoc". Filosofia pura.
* Rebeca en "La Musical" de Pedreguer es va alçar per presentar a Sheyla com a nova mànager d Musicants. Com ningú li feia cas (el bar una escandalera) Sheyla va pujar damunt la taula (casalla en ma) i va pegar el xiulit més impresionant de la història (l'escoltaren a Dénia). Es va fer el silenci...
* A mi (Ximo) una volta se'm va oblidar la roba. Haviem d'anar de negre per fer videoclip i jo vaig amanèixer en pantaló curt... Paco Pineda i jo vam patejar tots els xinos de Dénia (era diumenge), fins trobar un on venien roba. Vam comprar roba negra. Ara, el pantaló valia pa fer sport... i la camisa no era tal, portava flocs. De les sabates no dic res. Temps després una cançó q es deia Les sabates, jo l'anomenava les bragues. Per sort escara estem esperant q s'edite aquell video.